Altres indrets del terme 4

El castell de Cornudella i Sant Pere de Cornudella: La part central del terme era encomanada a la defensa del castell de Cornudella, esmentat ja el 968 i amb un territori de protecció que algun document anomena pagusde Cornudella. Annexa al castell o prop d'aquest hi havia una església dedicada a Sant Pere que el 1061 fou donada al monestir d'Ovarra; el castell i terme de Cornudella es considerava plenament ribagorçà, en contrast amb el sector de la Terreta, que oscil·lava vers l'òrbita dels comtes de Pallars. Al principi del segle XII es va construir una nova església dedicada a Sant Pere, cal suposar que sobre l'anterior, al fil de la carena, en un indret ara despoblat, de difícil accés. És un edifici en ruïna, sense volta i amb part de l'absis caigut, però amb els murs fins a l'arrencada de la volta i amb prou elements per a poder admirar una de les esglésies romàniques millors de la comarca, amb arcuacions i frisos de pedres en escaquer, que recorden la mà dels constructors d'Alaó. Té campanar de torre de dos pisos i és tradició que les pedres de la seva portalada són les que ornen el portal de Sant Miquel de Ribera de Vall. L'abandonament de Sant Pere de Cornudella és molt antic. El terme del castell de Cornudella formava una universitat pròpia que tenia 33 focs al segle XIV. És difícil de precisar l'àmbit exacte del seu terme, però s'hi incloïa tot el sector de Ribera de Vall. Al segle XIX ja s'esdevingué la fusió amb Iscles, Puimolar, Sant Martí del Sas, Soperunys i altres llocs.