La vila d'Areny de Noguera

La vila d'Areny de Noguera és a l'W de la ribera i al marge esquerre de les accessibles aigües del barranc de la Font, a 709 m, a la falda d'una muntanyeta i protegida dels vents del N per un turó que la separa de les encaixades aigües de la Valira. Tenia 295 h el 1991.La vila havia estat fortificada i conserva encara restes de la muralla, carrers creuats per arcs i alguns semblants a túnels, cases amb portals adovellats, carrers costeruts que pugen cap a la part alta del puig on hi havia el castell, dues places, una de les quals amb una porxada gòtica, i l'altra, amb l'església i racons d'un gran tipisme i bellesa.La vila d'Areny, notable centre administratiu i religiós a l'edat mitjana, tingué dues esglésies, la de Sant Martí, fora de la vila, totalment destruïda i de la qual resta la portada, molt malmesa, que deixa veure l'estructura d'arcs en gradació i ara es conserva com un decrèpit arc de triomf, al costat del castell, i l'església de la vila, també dedicada a Sant Martí, que existia coetàniament amb l'altra i també titulada de Santa Maria des del segle XIII. L'església parroquial de Sant Martí és un esvelt edifici del segle XVIII, amb un campanar de torre, de cos vuitavat, a un costat de la façana que dóna a la plaça. Es creu que l'església de fora vila fou la primitiva cel·la monàstica de Sant Martí documentada al llarg del segle X, bé que no falta qui la situa vers Berganui, al lloc dit antigament el Solà. En canvi, l'església de la vila del 1408 al 1661 pertangué, jurisdiccionalment o eclesiàsticament, al monestir de Lavaix i fou regida pel sistema de mongies fins el 1767.A la vila, a més de cases de gent de la petita noblesa, hi hagué un convent de monges carmelitanes calçades que s'hi instal·là el 1588 i un casal amb una capella gòtica dedicada a Santa Bàrbara i Sant Gregori, del qual resta l'edificació amb un bell arc tapiat.El castell d'Areny, citat el 823 ( in castro Arinio), era un dels castells fronterers del comtat fins a l'inici del segle XI, que la recuperació del territori féu baixar la frontera vers Montanyana, Lluçars, Pilzà, etc. Inicialment era en poder dels comtes del Pallars Jussà, cosa que explica que el 1171 el comte Ramon Mir declarés que l'havia deixat en penyora a la seva muller. Del segle XIV endavant, consta ja com a vinculat als comtes de Ribagorça, de la casa reial. Fou fortificat diferents vegades, en especial al segle XVI, època de la qual semblen datar les restes actuals, que consisteixen en uns murs en angle i atalussats a la base i un malmès torricó rectangular. Fou plaça d'armes de l'exèrcit espanyol fins el 1780, en què es va abandonar —el seu governador, amb les dues peces d'artilleria que hi tenia, passà a Benasc—.Pel que fa a equipaments culturals, la població té una biblioteca, un casal parroquial i l'associació cultural Miquel Sierra. Els equipaments esportius consisteixen en una pista polisportiva, una piscina i un camp de tennis. La festa major és pel 23 de maig, data en què es dansa el ball del Rogle. També es ballen jotes. Té molta tradició la festa de Sant Antoni Abat.Són fills notables d'Areny el jurista J. Umbriau i Romeda, destacat advocat i professor que exercí al llarg del segle XIX, i el filòsof i professor L. Roureda i Farré, nat a Areny el 1922.