ARENY m.

I. 1. Terreny cobert d'arena; cast. arenal. Tot bon terreny luny de l'areny, bon regadiu de font o riu mogué, laurà, Spill 13426.2. Tros de jaç de riu o de riera cobert d'arena i còdols procedents de les crescudes de l'aigua (Gir., Empordà, Bassella); cast. rambla. Berenguer d'Altarriba regent la sal nostra del areny de Cardona, doc. a. 1357 (Monsalvatje Not. Hist. xii, 469). 3. Lloc on neix una petita font o corrent d'aigua (vora el Montserrat, segons Cost. Cat. ii, 68). 4. Vorada de riu o de riera, que es planta d'arbres i canyes, però no es conrea; és per enfortir la terra i evitar que l'aigua se l'emporti (St. Vicenç dels H.).II. topon. 1. L'Areny: lloc on fan la fira del bestiar, i que està situat a la vorera de l'Onyar (Gir.). 2. Areny: poble situat dins la província d'Osca, en la partió d'aquesta amb la de Lleida, a la vorera dreta del riu Noguera Ribagorçana, prop de Benavarre. La gent de llengua castellana l'anomena Arén.