La vila d'Areny de Noguera

La vila d'Areny de Noguera és a l'W de la ribera i al marge esquerre de les accessibles aigües del barranc de la Font, a 709 m, a la falda d'una muntanyeta i protegida dels vents del N per un turó que la separa de les encaixades aigües de la Valira. Tenia 295 h el 1991.La vila havia estat fortificada i conserva encara restes de la muralla, carrers creuats per arcs i alguns semblants a túnels, cases amb portals adovellats, carrers costeruts que pugen cap a la part alta del puig on hi havia el castell, dues places, una de les quals amb una porxada gòtica, i l'altra, amb l'església i racons d'un gran tipisme i bellesa.La vila d'Areny, notable centre administratiu i religiós a l'edat mitjana, tingué dues esglésies, la de Sant Martí, fora de la vila, totalment destruïda i de la qual resta la portada, molt malmesa, que deixa veure l'estructura d'arcs en gradació i ara es conserva com un decrèpit arc de triomf, al costat del castell, i l'església de la vila, també dedicada a Sant Martí, que existia coetàniament amb l'altra i també titulada de Santa Maria des del segle XIII. L'església parroquial de Sant Martí és un esvelt edifici del segle XVIII, amb un campanar de torre, de cos vuitavat, a un costat de la façana que dóna a la plaça. Es creu que l'església de fora vila fou la primitiva cel·la monàstica de Sant Martí documentada al llarg del segle X, bé que no falta qui la situa vers Berganui, al lloc dit antigament el Solà. En canvi, l'església de la vila del 1408 al 1661 pertangué, jurisdiccionalment o eclesiàsticament, al monestir de Lavaix i fou regida pel sistema de mongies fins el 1767.A la vila, a més de cases de gent de la petita noblesa, hi hagué un convent de monges carmelitanes calçades que s'hi instal·là el 1588 i un casal amb una capella gòtica dedicada a Santa Bàrbara i Sant Gregori, del qual resta l'edificació amb un bell arc tapiat.El castell d'Areny, citat el 823 ( in castro Arinio), era un dels castells fronterers del comtat fins a l'inici del segle XI, que la recuperació del territori féu baixar la frontera vers Montanyana, Lluçars, Pilzà, etc. Inicialment era en poder dels comtes del Pallars Jussà, cosa que explica que el 1171 el comte Ramon Mir declarés que l'havia deixat en penyora a la seva muller. Del segle XIV endavant, consta ja com a vinculat als comtes de Ribagorça, de la casa reial. Fou fortificat diferents vegades, en especial al segle XVI, època de la qual semblen datar les restes actuals, que consisteixen en uns murs en angle i atalussats a la base i un malmès torricó rectangular. Fou plaça d'armes de l'exèrcit espanyol fins el 1780, en què es va abandonar —el seu governador, amb les dues peces d'artilleria que hi tenia, passà a Benasc—.Pel que fa a equipaments culturals, la població té una biblioteca, un casal parroquial i l'associació cultural Miquel Sierra. Els equipaments esportius consisteixen en una pista polisportiva, una piscina i un camp de tennis. La festa major és pel 23 de maig, data en què es dansa el ball del Rogle. També es ballen jotes. Té molta tradició la festa de Sant Antoni Abat.Són fills notables d'Areny el jurista J. Umbriau i Romeda, destacat advocat i professor que exercí al llarg del segle XIX, i el filòsof i professor L. Roureda i Farré, nat a Areny el 1922.

La població

Els primers censos que afecten l'actual terme d'Areny de Noguera són força incomplets, però, en conseqüència amb la importància històrica d'Areny, mostren que fou força poblat a l'edat mitjana. Se sap que el 1385 el terme tenia 170 focs (111 a Areny, 26 a Betesa i 33 a Cornudella de Valira). El 1495 hi havia 145 focs (93 a Areny, 21 a Betesa i 31 a Cornudella). No es disposa de dades conjuntes per al municipi fins al primer cens en habitants (només se sap que el 1713 Betesa tenia 18 focs i Cornudella 38). El 1787 hi havia 1 451 h i el 1842, 2 154. Sembla que la població arribà al màxim entre el 1857 i el 1860, però la manca de dades sobre Betesa, pel que fa a la primera meitat del segle XIX, no permet saber-ne la població exacta. Sí que se sap que el 1857 Areny tenia 1 519 h i Cornudella 673, mentre que el 1860 Areny tenia 1 206 h i Cornudella 716. El 1900 hi havia 1 846 h, 1 842 el 1910 i 1 818 el 1920, una tendència decreixent que no s'aturarà fins al començament de les obres de la central d'Escales. El 1930 hi havia 1 792 h i el 1940, 1 643 (971 h a Areny, 236 a Betesa i 436 a Cornudella). El 1950, com a conseqüència de la construcció del pantà d'Escales, Areny recuperà població (1 212 a Areny), però Betesa (213) i Cornudella (378) continuaren perdent població. En conjunt, i per a tot el municipi, hi havia 1 803 h el 1950. D'aleshores ençà torna a començar la davallada: 1 309 h el 1960, 1 202 h el 1970, 1 186 h el 1975 i només 504 el 1981, després d'una davallada molt brusca que fa perdre en 6 anys més de la meitat de la població del 1975. Actualment, la davallada continua, però menys bruscament: 457 h el 1986 i 439 h el 1991 (360 al sector d'Areny, 62 al sector de Cornudella de Valira i només 17 a Betesa). La densitat de població per a aquest mateix any era de 3,7 h/km².El grup de joves menors de 15 anys és clarament minoritari (10% del total de la població), i el dels que superen els 65 anys representa el 25,5% de la població total.La població activa, referida al 1986, era de 142 persones (el 30% de la població total). La major part de la població (85 persones) treballava en el sector primari (60%), hi havia 11 persones ocupades al sector secundari (5 a la construcció i 6 a la indústria) i 49 treballaven al terciari (bàsicament al comerç).

Ribera de Vall

Població: 10 h [1996] Poble (815 m alt) del municipi d'Areny de Noguera (Ribagorça), fins el 1965 del de Cornudella de Valira, a l'esquerra de la Valira de Cornudella. Hi ha l'església parroquial.

L'economia

L'economia de la població és fonamentalment agrícola i ramadera, però amb més pes de l'agricultura. Les terres llaurades eren, el 1991, 1 315 ha, que representen l'11% del territori municipal actual. La resta del terreny de les explotacions es distribueix en àmplies zones forestals (unes 3 700 ha), recobertes per boscos d'alzines o roures (els boscos propis de la zona que es mantenen en alguns indrets, com les serres de Berganui i de Sant Marc), boscos de coníferes (que responen normalment a replantacions fetes des dels anys cinquanta ençà) i, per damunt de tot, hi ha un important predomini del matollar. També hi ha, sobretot al sector septentrional, àmplies zones de pastures permanents (unes 3 600 ha).Els conreus es localitzen a les valls formades pels torrents (torrent d'Ovís, vall de la Valira de Cornudella) i a la ribera de la Noguera Ribagorçana.Els conreus es caracteritzen per la clàssica policultura pre-pirinenca. Els conreus herbacis dominen arreu, ja que els llenyosos, seguint una tendència accelerada a la decadència, ocupen en l'actualitat només extensions residuals. Els cereals són el conreu predominant, ja que agafen 1 100 ha al secà i 85 al regadiu (90% del total dels conreus). Es tracta fonamentalment d'ordi (950 ha), tot i que el blat, que ha perdut importància, té encara una extensió considerable (235 ha). La tendència, però, és a la disminució dels cereals i a l'increment del farratge, que en l'actualitat ocupa 100 ha al secà i unes 20 al regadiu (principalment alfals, unes 70 ha). Els conreus llenyosos són els que han davallat més. Només ocupaven unes 10 ha el 1991. Durant els anys setanta es desenvolupà també l'ametller, però al principi dels noranta els pocs que quedaven ja no solien estar en plantació regular i anaven essent progressivament arrencats.La terra, segons el cens agrari del 1989, era repartida en 92 explotacions, 90 de les quals eren explotacions agràries. Domina l'explotació de tipus mitjà i gran, encara que la presència d'un cert nombre de terres de regadiu fa que hi hagi una quantitat important d'explotacions menors de 10 ha. En total, el 1989, de les 90 explotacions amb aprofitament agrari, 31 tenien menys de 10 ha, 33 tenien entre 10 i 50 ha i 25 superaven les 50 ha. La terra és treballada majoritàriament en règim de propietat (73,5%), encara que l'arrendament (el 27% restant) es troba força estès.La ramaderia és un complement important de les activitats agrícoles, però no arriba a superar l'agricultura. La ramaderia tradicional era la de l'oví i el cabrum, juntament amb el boví i el bestiar de peu rodó. Actualment, l'oví continua essent el més important (12 526 caps el 1989), el boví té una certa presència (140 caps, majoritàriament de llet), el cabrum és escàs i associat a l'oví (242 caps) i el bestiar de peu rodó ha desaparegut. Ha augmentat, però, el porcí, que, amb 3 438 caps, ha esdevingut tan important com l'oví. Hi ha també cria d'aviram i de conills (168 conilles mares) i una certa producció de mel (79 ruscs).Temps enrere l'activitat industrial a Areny de Noguera havia estat prou important, car hi havia un molí fariner i un altre d'oli i un batan, menestrals de tota mena i telers de llenços de cànem i lli, extracció de pedra i fabricació de teules i rajoles, a més de petites centrals d'electricitat. Avui, amb el nou model econòmic, l'activitat industrial gairebé ha desaparegut, llevat d'algunes empreses de construcció i de l'activitat que desenvolupa la Cooperativa de Sant Martí.Pel que fa a l'activitat comercial, temps enrere la vila era el centre comercial de la Terreta, amb mercat el dissabte i diverses fires de bestiar. Actualment, però, Areny ha deixat de tenir aquesta importància comercial i s'han perdut les fires i el mercat. Ara és dins l'àrea d'influència del mercat del Pont de Suert i, secundàriament, del mercat de Lleida. Hom pot fer les transaccions financeres en 3 oficines bancàries.Pel que fa als serveis sanitaris, la població disposa de metge, ATS i farmàcia. Hi ha una escola d'ensenyament primari, però el centre d'ensenyament secundari és al Pont de Suert. Els serveis socials depenen de Benavarri, municipi que centra la mancomunitat de la Ribagorça Oriental, a la qual pertany Areny.Hi ha una certa activitat turística, sobretot els mesos d'estiu. A la vila hi ha dues fondes i 3 restaurants, i algunes cases lloguen habitacions, adscrites darrerament al pla de turisme verd. Actualment, el nombre de residències secundàries (205 el 1991) supera les residències permanentment ocupades (només 152), però hi ha moltes cases desocupades.

Descobert un nou dinosaure a Areny de Noguera

El jaciment d'Areny de Noguera va ser descobert fa dos anys pel geòleg Lluís Arguegón però la troballa no es va divulgar per por a espoliacions. Les peces de dinosaure trobades fins ara pertanyen a un exemplar d'hadrosaure del cretaci superior.
27/08/1997

L'agressora assegura que l'home la va atacar abans.

Una dona de 44 anys va matar abans-d'ahir a la nit el seu company sentimental, de 54, durant una discussió al domicili familiar, a Areny de Noguera (Alta Ribagorça), a la Franja de Ponent. Segons la versió de l'agressora, que va ser detinguda després dels fets per la Guàrdia Civil, l'home va atacar-la i ella va respondre agafant un ganivet i clavant-l'hi al pit..Segons la Subdelegació del Govern d'Aragó, la discussió a Areny de Noguera va passar pels volts de dos quarts de dotze de la mitjanit de dijous. La Guàrdia Civil va rebre l'avís que hi havia un home ferit d'arma blanca i va anar fins a la casa, situada al carrer Sant Miquel de la població. Allà van trobar el cadàver de l'home i van detenir la seva companya sentimental com a presumpta autora d'un delicte d'homicidi. La detinguda va reconèixer els fets, però va assegurar que havia matat l'home en defensa pròpia. Segons la seva versió, tots dos van tenir una forta discussió que va anar pujant de to fins que l'home va agredir-la amb un estri de cuina. Ella va agafar un ganivet i va clavar-lo al seu company, el qual tenia diversos antecedents per agressió contra la presumpta homicida. La versió donada per la detinguda va ser corraborada per una tercera persona que va presenciar els fets i que ahir van declarar davant la policia. Aquest testimoni, que sopasva amb la parella, va veure tota la discussió sense intervenir-hi fins que es va produir l'agressió. El crim ha provocvat una gran consternació entre els veïns d'aquest petit municipi, ja que l'home mort, Gustau Comas Alvareda, paleta de professió, tenia fama de ser «molt tranquil i pacífic». La parella feia anys que vivien junts. La Guàrdia Civil va procedir a la detenció de la presumpta agressora, que va reconèixer els fets, i que li imputen unb delicte d'homicidi. El jutjat de primera instància i instrucció de Barbastre s'ha Segons la Subdelegació del Govern d'Aragó, la discussió a Areny de Noguera va passar pels volts de dos quarts de dotze de la mitjanit de dijous. La Guàrdia Civil va rebre l'avís que hi havia un home ferit d'arma blanca i va anar fins a la casa, situada al carrer Sant Miquel de la població. Allà van trobar el cadàver de l'home i van detenir la seva companya sentimental com a presumpta autora d'un delicte d'homicidi. La detinguda va reconèixer els fets, però va assegurar que havia matat l'home en defensa pròpia. Segons la seva versió, tots dos van tenir una forta discussió que va anar pujant de to fins que l'home va agredir-la amb un estri de cuina. Ella va agafar un ganivet i va clavar-lo al seu company, el qual tenia diversos antecedents per agressió contra la presumpta homicida. La versió donada per la detinguda va ser corraborada per una tercera persona que va presenciar els fets i que ahir van declarar davant la policia. Aquest testimoni, que sopasva amb la parella, va veure tota la discussió sense intervenir-hi fins que es va produir l'agressió. El crim ha provocvat una gran consternació entre els veïns d'aquest petit municipi, ja que l'home mort, Gustau Comas Alvareda, paleta de professió, tenia fama de ser «molt tranquil i pacífic». La parella feia anys que vivien junts. La Guàrdia Civil va procedir a la detenció de la presumpta agressora, que va reconèixer els fets, i que li imputen unb delicte d'homicidi. El jutjat de primera instància i instrucció de Barbastre s'ha fet càrrec del cas i la detinguda hi declararà en les pròximes hores.(11/02/06).

La Ribagorza aragonesa se beneficiará de la ‘deixalleria’ de la Ribagorça catalana

franja, 13 Desembre, 2005, Las instalaciones se ubican en el término municipal de Vilaller. Los municipios de Montanuy, Bonansa, Sopeira, Areny y Viacamp son los que se han mostrado interesados en formalizar un convenio con el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça para tirar adelante la iniciativa.Con esta finalidad, algunos de los alcaldes de estos municipios visitaron ayer las instalaciones de la deixalleria en Vilaller acompañados de los representantes de l’Alta Ribagorça. Según fuentes municipales, el convenio entre ambas partes podría ser una realidad a partir del próximo año una vez ya esté en servicio la deixalleria. Se trataría de poder utilizar las instalaciones y servicios de la futura deixalleria y planta de trasferencia y negociar el sistema de recogida de residuos, ya sea compartido o por separado. Los municipios de la Ribagorza aragonesa más próximos a las instalaciones de Vilaller son los de Montanuy y Bonansa y son los que mejor podrán aprovechar el citado convenio. El resto de municipios aragoneses, aunque más alejados, también están decididos a sumarse al mismo. Cierre del vertedero de Sarroqueta. Los alcaldes de las dos partes también plantean compartir la recogida de escombros una vez se clausure el actual vertedero ilegal pero controlado de Sarroqueta y se abra un vertedero legal de escombros, tal y como marca el nuevo plan de residuos de la Generalitat, que establece que cada municipio debe buscar un emplazamiento para verter sus escombros. Asimismo, otro de los temas que los alcaldes de ambas partes negocian para mejorar la coordinación de los servicios es el del plan de actuación de nieve, por lo que se refiere a la tarea de las máquinas quitanieve en la N-230 y el acceso a los núcleos fronterizos como Senet y Aneto. Recordar que los municipios de la Ribagorça catalana y aragonesa ya comparten a través de diversos convenios suscritos otros servicios de sanidad y educación, como las consultas médicas, las clases lectivas y los servicios de emergencias.

Los arqueólogos trabajan en su estudio y en los restos de los edificios hallados en la zona

Los trabajos de consolidación de los restos del cerro de Arén iniciados hace un par de meses han permitido descubrir una interesante necrópolis anterior al siglo XI. La prioridad de la empresa PRAMES, encargada de esta ambiciosa labor de recuperación, es establecer la secuencia de los distintos episodios acaecidos en la zona, por lo que sus arqueólogos trabajan simultáneamente en el estudio de la necrópolis y de los restos de los edificios de la zona, entre los que hay una iglesia del siglo XI y restos de un castillo que podría rondar el siglo X, entre otros.
A instancias del Ayuntamiento que preside Miguel Gracia, y con fondos del CEDESOR, la empresa PRAMES acometió hace varios meses la consolidación de los restos del cerro de Arén, conocido como la Roca del Castillo. En un lugar de difícil acceso adonde sólo se llega a pie, los trabajadores de PRAMES se encontraron con tan sólo algunos sillares que no habían sido saqueados cubiertos por la maleza.
La exhaustiva limpieza posterior permitió sacar a la luz, además de los restos de la primitiva iglesia del siglo XI, entre otros elementos, una necrópolis anterior que se extendía bajo el suelo de la iglesia original y en su entorno más inmediato. Tras pedir permiso a Patrimonio de la DGA, como recordó el responsable de obras de PRAMES, la empresa contrató a los arqueólogos Javier Rey y Beatriz Andrés que, junto a dos obreros, trabajan en la zona. El presupuesto de estos primeros compases financiados por el CEDESOR asciende a 85.000 euros, aunque dados los interesantes hallazgos, ya se contempla una segunda fase por valor de 38.000 euros.
Elena FORTUÑO

ARENY m.

I. 1. Terreny cobert d'arena; cast. arenal. Tot bon terreny luny de l'areny, bon regadiu de font o riu mogué, laurà, Spill 13426.2. Tros de jaç de riu o de riera cobert d'arena i còdols procedents de les crescudes de l'aigua (Gir., Empordà, Bassella); cast. rambla. Berenguer d'Altarriba regent la sal nostra del areny de Cardona, doc. a. 1357 (Monsalvatje Not. Hist. xii, 469). 3. Lloc on neix una petita font o corrent d'aigua (vora el Montserrat, segons Cost. Cat. ii, 68). 4. Vorada de riu o de riera, que es planta d'arbres i canyes, però no es conrea; és per enfortir la terra i evitar que l'aigua se l'emporti (St. Vicenç dels H.).II. topon. 1. L'Areny: lloc on fan la fira del bestiar, i que està situat a la vorera de l'Onyar (Gir.). 2. Areny: poble situat dins la província d'Osca, en la partió d'aquesta amb la de Lleida, a la vorera dreta del riu Noguera Ribagorçana, prop de Benavarre. La gent de llengua castellana l'anomena Arén.

Extensió: 119 km2

Municipi de la Ribagorça, a la dreta de la Noguera Ribagorçana. El terme és drenat, a més, per la Valira de Cornudella, pel barranc de Sant Romà i pel de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional; tots ells desemboquen a la Noguera. .
Les serres de Berganui (1 273 m) i de Sant Marc són ocupades per bosc (rouredes, alzinars, i 800 ha de pinedes) en part comunal, el qual ha estat tradicionalment explotat (carboneig, recerca de tòfona, llenya), augmentat darrerament amb la repoblació. Predomina el bestiar oví (10 876 caps el 1983), bestiar porcí i bestiar boví estabulat. Al secà hom conrea cereals, patates, farratge i en menor escala vinya i olivars. El regadiu s'estén sobre la terrassa fluvial de la Noguera; les terres de conreu són explotades directament pels propietaris. L'activitat industrial es limita a la derivada de l'agricultura. La població, que havia disminuït entre 1900 i 1940 (971 h), es recuperà durant els deu anys següents (1 212 h el 1950) per a tornar a disminuir a partir d'aleshores (848 h el 1960). El 1970 augmentà (amb l'annexió de Betesa i Cornudella de Valira) a 1 202 h, però descendí a 434 h el 1991. La vila (292 h agl [1991], arenyols; 709 m alt), centre d'una petita rodalia anomenada la Terreta (i també la Noguera o la Noguerola), es troba al peu d'un esperó rocós coronat per les ruïnes del castell d'Areny, que fou plaça d'armes fins el 1740. Era una vila de traginers dedicada a l'intercanvi de productes agrícoles i de bestiar entre l'Alta i la Baixa Ribagorça. El 1480 passà a dependre administrativament d'Aragó. L'església parroquial de Sant Martí fou, fins el 1956, cap d'un arxiprestat del bisbat d'Urgell format per tres petits territoris %u2014separats de la resta de la diòcesi%u2014 situats a la vall de Castanesa, a la Terreta i a la zona de contacte entre la Llitera i la Baixa Ribagorça, al voltant de Peralta de la Sal. Dins el terme es troben els pobles de Sobrecastell, Berganui, Claravalls, Soliva i Puifel i la caseria de Freixenet. Des de l'any 1965 li ha estat agregat l'antic municipi de Cornudella de Valira, amb els pobles de Ribera de Vall, la Casa Gran, Sant Martí del Sas, Puimolar, Suerri i els despoblats de Soperuny, Tresserra i Iscles. El 1966 li fou agregat l'antic municipi de Betesa, amb els pobles d'Ovís, Santa Eulàlia i els Molins

enllaços

Directori d'Escriptors: de la Franja de Ponent
Ribagorza.com:
la franja de ponent:
vilaweb- franja de ponent:
diari segre:
franja de ponent:
IEA:
ramon tremosa:
CERIb:
ajuntament areny: